L'ENDEMÀ DE L'11 DE STEMBRE DE 1714

Concentracio a favor de la LLei d´independencia.

SI convoca una concentració nacional a favor de la llei d’independència i presenta una moció al Parlament per donar suport a la consulta de Barcelona

El Secretaria General de SI, Uriel Bertran, acompanyat de la resta de companys de l’Executiva Nacional ha anunciat aquest matí en roda de premsa la campanya de mobilització per donar suport a la Llei de declaració d’independència amb una concentració el dia 2 d’abril a la tarda a la plaça del Rei de Barcelona (adjuntem cartell de la convocatòria). A més del reforç de la campanya, ja iniciada, d’enviament de correu electrònic als 135 diputats del Parlament de Catalunya demanant el seu vot a favor en el moment de votació. “Per primera vegada es posarà a votació la independència del país, i SI ho utilitzarà de puntal de la seva activitat política en els propers mesos”, ha afirmat.

A més Bertran ha explicat que a les cinc de la tarda d’ahir les cinc forces polítiques que ja havien concorregut en coalició a les passades eleccions del 28N: PSAN, Partit Republicà Català, Catalunya Nació Independència, Els Verds-Alternativa Verda i Solidaritat per la Independència van signar la coalició davant de notari per reeditar-la. I ha dit també que es va afegir un altre partit a la coalició, el Bloc Municipal de Catalunya. Segons paraules d’Uriel Bertran, “tot això dóna continuïtat política al projecte de Solidaritat Catalana per la Independència, per tant, es mantenen les llistes previstes als municipis on ja s’han presentat llistes, continuen els processos de primàries amb normalitat i continua la feina al Parlament de Catalunya”.

D’altra banda també ha explicat part de la intervenció del grup de demà al Ple. SI presentarà una moció perquè el Parlament doni suport a la consulta del 10 d’abril a Barcelona i perquè les institucions catalanes cedeixin els seus locals en favor d’aquesta iniciativa ciutadana. Tal i com ha dit Bertran, el que s’intentarà es “donar embranzida a la consulta amb el suport del Parlament de Catalunya”.

Finalment Bertran ha insistit en el fet que “deixem en mans de Joan Laporta la decisió sobre el seu futur polític, la decisió és seva perquè l’escó és personal”. Ha explicat també que no volen que es produeixi un deteriorament de les relacions personals perquè “hem viscut moments de molta alegria junts”. El secretari General també ha explicat que en els últims mesos el balanç d’altes és positiu atès que hi ha hagut 36 però 72 altes “que volen donar suport ara més que mai, al nostre projecte de construcció de la independència, regeneració democràtica i participació ciutadana”.

--
Solidaritat Catalana per la Independència

Solidaritat, un rumb segur

En els últims temps les comparacions

entre el procés sobiranista i els mitjans

de transport han estat constants entre els

articulistes de casa nostra. Així, mentre

el president Mas ja té el "timó" a la

paret (crec que ha pogut pagar els visos

per instal·lar-l'hi), Salvador Cardús

parla de l'Estatut com a "via morta".

Efectivament. És significatiu, penso, que l'amic sociòleg també hagi dit en un article ( Dalt del

tren , ARA, 27-2-2011) que l'independentisme finalment hagi "pujat al tren". Cardús hi ironitza

sobre les acusacions que han fet des d'ERC a l'independentisme "exprés" acusant els republicans de

fer "una maniobra de distracció per no haver de confessar que no es té ni la més remota idea de com

arribar-hi!" I ara, de la deriva de Joan Laporta, què en podríem dir? Això. Que marxa d'un vaixell

ben dirigit a un sense rumb. D'un que ha presentat una llei de declaració d'independència a un que fa

pinya amb el PSC-PSOE a les diputacions i assisteix als homenatges a Samaranch.

No deixa de ser cert, però, que la falta d'un full de ruta és una acusació que sovint es fa als

independentistes. Amb justícia, ¿se li pot fer a Solidaritat Catalana per la Independència? L'altre dia

m'ho insinuava un conegut jurista sobiranista a qui vaig preguntar si coneixia les dues primeres

proposicions de llei que ha presentat SI al Parlament. En respondre'm que no, n'hi vaig enviar una

còpia. La seva trucada posterior per qualificar-me-les d'"impecables" i "intel·ligents" em van sonar

a música abans que m'etzibés com a finale allegro : "Si això és un full de ruta!" Ves per on… A poc

a poc i bona lletra.

No hi ha ningú a SI que no la vulgui, la unió independentista. La prova és que a les eleccions del

28-N, per primera vegada, sis grups polítics s'haurien posat d'acord per formar coalició per fer una

sola candidatura. Ara, com molt bé diu un conegut blogaire, anar a formar candidatura amb Jordi

Portabella per a les municipals de Barcelona és de tot menys buscar la unitat independentista. És

una cosa que defineix -amb perdó- com a "salvaculisme". Qui observi les evolucions dels

republicans en els últims temps veurà que hi ha una desvinculació important del discurs

independentista i una dinàmica continuista respecte a l'anterior fase que li va costar 400.000 vots.

Un fenomen que Víctor Alexandre defineix com a "lampedusià". Hi ha molts senyals que ens

indiquen que la "unitat independentista" que preconitzen els d'ERC no és més que un últim esforç

per salvar una nau que, recordem-ho, fa set anys que fa el que cap força independentista del món ha

fet: lligar el seu destí polític -a les diputacions, a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona- a un

dels seus oponents nacionals més aferrissats.

Alexandre veu el rumb d'ERC en termes molt més crus: "…la direcció d'Esquerra, tothom ho sap,

no ha fet res, absolutament res, per la independència de Catalunya en els set anys que ha estat al

govern. Al contrari, amb la seva aliança amb el nacionalisme espanyol, ha enfonsat el país, l'ha

estafat prometent-li un acord de finançament megagalàctic i ha fracturat l'independentisme". A qui

pot estranyar, doncs, que un exsenador d'aquest partit en demanés la "refundació" la setmana

passada? Alexandre va més enllà i blasma els intents que està fent ERC per "engolir" Reagrupament

i Solidaritat, segons diu "per poder-los dinamitar des de dins, després d'haver-los blasmat, difamat i

estigmatitzat". Significativament, aquesta voluntat només l'ha aconseguida amb Reagrupament, ques'ha fos com un glaçonet als braços del Sr. Portabella, soci de molts anys de Clos i Hereu. Al marge

d'aquestes maniobres confuses queda Solidaritat, que s'erigeix en la més ferma garantia d'una

estratègia sòlida per la independència d'aquest país.

La funció que exerceix SI, per tant, és vital. És l'opció política catalana que té els dos ingredients

bàsics per liderar el moviment d'alliberament nacional del nostre país. Té un full de ruta. I té

l'empenta i la valentia necessàries per dur-lo a terme. SI porta la lluita per la independència de

l'única manera que pot ser: sense quarter. Com ho va ser la de Sajudis a la Lituània del 1989 o la de

l'inicialment raquític moviment independentista eslovè pocs anys després.

Com em va dir ahir mateix un adherit del Baix Empordà, "si Solidaritat no l'haguéssim creat al

juliol, l'hauríem de crear avui". Perquè està realitzant una labor que no està realitzant ningú, ni

sembla que ningú tingui intenció de realitzar. Penso que estem fent una feina absolutament

necessària per portar algun dia aquest país a la independència. Qui havia dit que això era fàcil?

Clivellem en les contradiccions existents, ens fem incòmodes, removem les consciències. Si

cedíssim als qui no han res fet per l'independentisme efectiu, sí que estaríem contribuint a fer una

fractura. I penso que la percepció d'aquesta fermesa és justament l'element que fa de Solidaritat la

gran esperança per al futur.

TONI STRUBELL

President de Solidaritat

Joves per la independència: El repte de fer bé la feina

Joves per la independència: El repte de fer bé la feina: "Com alguns sabreu, el propassat dissabte 19 de febrer vaig resultar elegit secretari comarcal de Noves Tecnologies i Acció Xarxa 2.0 per l'E..."